Font: Wikipedia. Pagines: 25. Capitols: Zita de Borbo-Parma, Helena de Constantinoble, Elisabet d'Hongria, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Margarida d'Anglaterra, Elisabet de Portugal, Constanca de Sicilia, Esclarmunda de Foix, Radegunda, Cunegunda de Luxemburg, Francesca d'Amboise, Teodora, Ludmila de Bohemia, Adelaida de Borgonya, Joana de Valois, Matilde de Saxonia, Gisela de Baviera, Teresa de Portugal i de Barcelona, Elionor de Provenca, Maria Cristina de Savoia, Clotilde de Borgonya, Olga de Kiev, Eduvigis de Polonia, Ester, Irene d'Hongria, Eduvigis d'Andechs, Cunegunda de Polonia, Salome de Galitsia, Violant de Polonia, Sanca de Mallorca, Eteldreda d'Ely. Extracte: Zita de Borbo-Parma, emperadriu d'Austria (Lucca, la Toscana, Italia, 9 de maig de 1892 - Monestir francisca de Zizers, Graubunden, Suissa, 14 de marc de 1989) fou princesa de Borbo-Parma amb el grau d'altesa reial que contrague matrimoni amb l'ultim emperador austrohongares, Carles I d'Austria i IV d'Hongria, esdevenint aixi l'ultima emperadriu consort de la casa d'Habsburg. Ha estat proclamada serventa de Deu per l'Esglesia catolica. Nascuda el 9 de maig de 1892 a Vil.la Pianore, situada prop de Lucca, a la Toscana italiana, era filla del duc Robert I de Parma, ultim duc sobira de Parma, i de la infanta Maria Antonia de Portugal. La jove princesa era neta del duc Carles III de Parma i de la princesa Lluisa de Franca per part de pare, mentre que per part de mare ho era del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lowenstein-Wertheim-Rosenberg. Educada en les mes estrictes normes cortesanes de l'antiga casa ducal i en unes profundes creences catoliques, la princesa semblava destinada, com farien altres de les seves germanes, a emprendre la vida monastica. Malgrat tot, l'any 1911 fou compromesa amb l'arxiduc que esdevindria l'emperador Carles I d'Austria. Zita de Borbo-ParmaCarles d'Austria era fill de l'arxiduc Oto Francesc d'Austria i de la princesa Maria Josepa d'Austria. La ...