Virregnat del Riu de La Plata - Revolucio Oriental, Tractat de Madrid, Cabildo de Buenos Aires, Revolucio de Maig (Catalan, Paperback)

Font: Wikipedia. Pagines: 35. Capitols: Revolucio Oriental, Tractat de Madrid, Cabildo de Buenos Aires, Revolucio de Maig, Invasions britaniques del Riu de la Plata. Extracte: La Revolucio Oriental fou un moviment que en un principi tenia un caracter autonomista, evolucionant rapidament cap a postures independentistes, ja expressament sostingudes en les instruccions que portaven els diputats orientals al congres provisional reunit a Buenos Aires el 1813. En cap moment es va plantejar la possibilitat de crear, en el territori de la Banda Oriental, un pais independent a les altres provincies del Virregnat del Riu de la Plata. Pero, en la lluita per resistir les imposicions del centralisme de Buenos Aires i la conseguent aspiracio a assolir autonomia politica (immersa en una concepcio federal) va ser gestant-se un sentiment particularista i nacionalista denominat ("l'orientalitat") que acaba sent un dels factors determinants al fonamentar la separacio. Al maig de 1810 els esdeveniments es van precipitar. Van arribar les noticies de la dissolucio de la Junta de Sevilla i el virrei Cisneros va ser forcat a la convocatoria d'un Cabildo Obert que es va pronunciar en la seva contra. Pero vegem com estava constituit aquest Cabildo. Dels 50.000 habitants de la ciutat, nomes 5.000 eren considerats com -veins-, pero a l'-esdeveniment- van ser convocats nomes 500, dels quals van concorrer la meitat ja que els contingents de patricis van tendir un cercol -negant el pas als veins honrats i franquejant-lo als de la confabulacio-, segons denunciaria despres Cisneros. Les aproximadament 250 persones que van participar de dita decisiva i historica reunio (sobre 450 convidats en una ciutat que explicava 45.000 habitants) representaven a les maximes autoritats virreinals (Reial Audiencia, dignitats eclesiastiques, caps militars), al Consolat de Comerc, al Tribunal de Comptes, als alts directors i jerarques administratius i als rectors eclesiastics. Els restants eren veins destacats, ...