Les Aventures De Tom Sawyer (French, Paperback)

Extracte: ...d'una gran alzina que hi havia a la vora del riu. La batalla era aleshores en tot son esclat. Sota la incessant conflagracio de llampecs que flamejaven pel cel, totes les coses que li eren a sota es destacaven amb exactitud precisa i neta d'ombres: els arbres cots, el riu inflat i amb un esblanqueiment d'escumes; els ruixims de l'aigua esquitxadora; les opaques siluetes dels espadats altivols de l'altra vora, llambregats en mig de les vapors que flotaven a la deriva i el vel travesser de la pluja. Sovint sovint, algun arbre geganti abandonava la lluita i queia amb un espetec entre la jove tanyada; i els terrabastalls incessants de la tronada es convertien ara en esclats que fendien l'orella, punyents, aguts, explosius i esglaiadors que empalmaven inexpressablement. La tempesta culminava en una brao incomparable, que semblava que havia de fer-ne miques, de l'illa, i abrandar-la tota, i ofegar-la fins al cim dels arbres, i endur-se-la en la ventada i ensordir tota cosa viva que hi tingues estatge, tot plegat i a l'ensems. Era una nit ferestega per romandre-hi una minyonia, lluny de l'aixopluc de la llar. Pero a la fi la batalla s'exhauri, i les forces es retiraren amb menors i menors amenaces i rondinaments i la pau recobra la seva autoritat. Els minyons tornaren al campament, forca esporuguits; pero hi trobaren encara quelcom de plaent, perque el gran sicomor, l'abric de sos jacos, era convertit a ruina, enderrocat pel llamp, i ells no hi havien estat davall quan la catastrofe s'esdevingue. Tot el campament regalava i allo que havia estat foc tambe; perque no eren sino minyons atarantats, com esqueia a llurs anys, i no havien pres mesures contra la pluja. Veu's aqui materia de descoratjament, perque la pluja els havia atravessat i tenien el fred als ossos. Foren eloquents en llur desastre; pero al cap de poc descobriren que el foc havia rosegat tan amunt de la soca contra la qual havia estat bastit (alla on ella s'encorbava...