Font: Wikipedia. Pagines: 27. Capitols: Fisics barcelonins, Francesc Joan Domenec Arago, Francesc Salva i Campillo, Andre Crova, Antoni Lloret i Orriols, Esteve Terradas i Illa, Lluis Gonzalez-Mestres, Josep Lluis Alay Rodriguez, Tomas Molina i Bosch, David Jou i Mirabent, Manuel Cardona i Castro, Pere Pascual i de Sans, Pere Puigdomenech i Rosell, Juan Ignacio Cirac Sasturain, Xavier Obradors i Berenguer, Gerard Vassalls, Enric Moles i Ormella, Francesc Serra i Mestres, Ramon Pascual de Sans, Jorge Wagensberg Lubinski, Lluis Bel i Diaz, Ramon Canal i Masgoret, Jaume Calbeto i Baralt, Eduard Alcobe Arenas, Joan Bordas i Orpinell, Jordi Pascual i Gainza, Josep Estalella i Graells, Josep Maria Codina i Vidal, Emilio Mendez Perez, Josep Caixes Gilabert, Joan Carrera i Pedrol, Montserrat Casas Ametller, Pilar Ruiz-Lapuente, Francesc Guiu i Giralt, Robert Barti i Domingo. Extracte: Francesc Joan Domenec Arago (en frances Francois Arago, Estagell, (Rossello), 26 de febrer de 1786 - 2 d'octubre de 1853) fou un matematic, fisic, astronom i politic. Francesc va continuar els treballs de mesura del meridia per definir el metre des de Barcelona fins a Mallorca. Va descobrir diversos fenomens de electromagnetisme que li van valer la medalla Copley. Va descobrir que la velocitat de la llum es independent de la velocitat relativa de l'emissor i el receptor, fet que va ser la base pel desenvolupament de la teoria de la relativitat. Va descobrir la polaritzacio de la llum i va desenvolupar la teoria ondulatoria de la llum. Igualment va ser actiu en nombrosos camps com la meteorologia, la geofisica, la astronomia, l'electromagnetisme. Com a politic, de profundes idees republicanes, fou un dels signants de la proclamacio de la Segona Republica Francesa, de la qual va ser ministre. Va defensar el sufragi universal i va decretar l'abolicio de l'esclavatge a Franca. Francesc era fill del liberal Francesc Bonaventura Arago i de Maria Roig: Era el mes gran dels quatre germans Arago, e...