Historia de Catalunya Per Tema - Historia de L'Esglesia a Catalunya, Historia Economica de Catalunya (Catalan, Paperback)

Font: Wikipedia. Pagines: 37. Capitols: Historia de l'Esglesia a Catalunya, Historia economica de Catalunya, Perfumeria a Catalunya a la meitat del segle XIV, Historia de la telefonia a Catalunya, Historia de la industria a Catalunya. Extracte: Des del seu naixement, l'Esglesia ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'historia. Aixo ha fet que la seva influencia s'estengui en tots els ambits de la societat, mes enlla dels purament religiosos, com pot ser la toponimia (Sant Boi de Llobregat, Sant Fruitos de Bages, etc.), els costums, festes i celebracions (la Patum de Berga, el Corpus de Sitges, l'Ou com balla, etc.) les dites populars (ser la pell de Barrabas, fer la travessa del desert, fer Pasqua abans de Rams) etc. Encara que l'arribada del Cristianisme a la Tarraconense esta embolcallada de llegendes (com la que afirma que Sant Pau predica a Tarragona ) es cert que a Tarragona ja existia una comunitat cristiana ben organitzada al segle III de la que formaven part estaments diversos de la societat, com s'esmena en les actes del martiri del bisbe Fructuos i els seus diaques, Auguri i Eulogi el 21 de gener del 259. Amb tot, no hi ha constancia de martirs en la persecucio de Dioclecia (considerada llavors la de mes gran abast), pero si que hi ha en la de Maximia. Comentaris coetanis, aixi com testimonis arqueologics revelen que hi hague una estreta relacio entre l'Esglesia hispana i l'Esglesia nord-africana, centrada a Cartago. Despres del decret de Teodosi al 391 suprimint els cultes pagans i fent del Cristianisme la religio oficial de l'Imperi, les autoritats eclesiastiques adquireixen una posicio privilegiada en l'esfera civil. Cada ciutat, amb el seu territori, constitueix un bisbat, dintre del qual ja a finals del segle IV hi ha parroquies rurals administrades per diaques i despres per preveres. Els bisbes d'una mateixa provincia eclesiastica tenien per damunt d'ells l'autoritat del de la seva capital respectiva, el bisbe metropolita o arque...