Font: Wikipedia. Pagines: 28. Capitols: Canals (municipi), El Genoves, Moixent, Xativa, La Bastida de les Alcusses, Ricardo Tormo Blaya, Vallada, Montesa, Barxeta, Rotgla i Corbera, La Font de la Figuera, L'Alcudia de Crespins, Torrella, La Llosa de Ranes, Llanera de Ranes, Novetle, Estubeny, La Granja de la Costera, Llocnou d'en Fenollet, Valles, Cerda, Associacio Musical Canalense, Agusti Cerda i Argent, Pedra dels Maulets, Ricardo Sanz Garcia, Castell de Moixent, Trinquet del Genoves, El Penjoll, Art de Paraula, Mercat de Xativa, Guerrer de Moixent, Fran Ferri, Fira d'Agost, Processo del Corpus de Xativa, Les Catalinetes, Josep Serradell i Perez, Escut de Xativa, Aiacor, Joan Josep Perez Benlloch, Escut de Moixent. Extracte: Xativa es una ciutat del Pais Valencia, capital de la comarca de La Costera. Historicament, Xativa ha estat una de les poblacions mes importants del Regne de Valencia, rivalitzant fins i tot amb Valencia i Oriola, les altres dues ciutats mes importants en l'epoca foral. Aixi, tot i que Oriola i Sogorb tenien seu episcopal, Xativa era la segona ciutat a votar en corts. El seu reconeixement com a ciutat es dels mes antics que es coneixen: 1347. Els habitants de Xativa s'anomenen xativins, encara que popularment es coneixen per socarrats, perque la ciutat va ser cremada per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successio Espanyola. Situat entre les conques del riu Albaida i del seu afluent el riu Canyoles. El seu terme, amb un perimetre molt desigual. Fora del terme compta amb diversos enclavaments territorials, destacant per la seva extensio el Realeng. La ciutat esta enclavada als peus de les serres del Castell i de Vernissa, els vessants de les quals arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part mes plana de la ribera del riu, coneguda com l'Horta de Xativa. Limita amb l'Alcudia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerda, Estubeny, el Genoves, la Granja de la Costera, Llocnou d'en Fenollet, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, M...