Font: Wikipedia. Pagines: 25. Capitols: Brac d'Orio, Brac de Perseu, Brac de Sagitari, Nebulosa del Cranc, Pleiades, Messier 67, Messier 73, Centre galactic, Nebulosa de l'anell, Cumul del pessebre, Nebulosa de l'Aliga, Cumul de l'Anec Salvatge, Nebulosa de la Llacuna, Nebulosa de l'Halter, Messier 103, Nebulosa Omega, Bombolla local, Cumul de la Papallona, Messier 36, Nebulosa del Petit Halter, Nebulosa Trifida, Cumul de Ptolemeu, Nebulosa del Mussol, Messier 48, Messier 35, Messier 41, Nuvol Estel.lar de Sagitari, Messier 52, Messier 47, Messier 29, Messier 18, Messier 37, Messier 50, Messier 23, Messier 39, Messier 55, Nuvol interestel.lar local, Messier 40, Messier 46, Messier 21, Messier 38, Messier 26, Messier 34, Messier 93, Brac del Cigne, Brac del Centaure, Cinturo de Gould. Extracte: La Via Lactia es una galaxia de forma espiral (mes concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Esta formada per mes de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen mes de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Lactia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, es molt dificil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galaxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galaxia, i son les que formen les agrupacions anomenades constel.lacions. L'aspecte lletos de la part central de la nostra galaxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Lactia, es a dir cami de llet, com s'explica al mite d'Hera i Alcmene. La Via Lactia es un gegant entre les galaxies: te una massa d'entre 750 mil milions i un bilio masses solars. Te forma de llentia, amb un diametre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galaxia. Els diferents materials que constitueixen...