Arran del Cingle (Catalan, Paperback)

Extracte: ... ja era a la meitat del seu cami, quan varen baixar tots dos a l'hostal, on els esperava ja en Tomas, el vell mestre de cases, a qui el comte havia fet avisar pel mosso. De primer antuvi, en proposar-li l'adob de la torre del Barbut, va semblar que ronseges; pero tot seguit, en veure que el senyor estava resolt a fer pujar gent de ciutat, va fer amb un arrufament de nas i mig aclucant els seus ullets de fura: -Veura: jo ho dic per la mala fama que te la torre. Empro, si el gony s'ho val, tambe ho fare. Perque, per mes que diguin, hi crec pas, jo, en bruixes. Sap a on son, les maleides? Al celler, son. Perxo, ara que el vi va escas, no n'hi ha tanta de munio com en aquell temps... -Be, deixeu's de bruixes- va interrompre el senyor. - Voleu fer les obres o no voleu fer-les? -Es clar que les vui fer, pobre de mi -Doncs entesos: aquesta tarda pujarem a la torre i enllestirem els tractes. I el dilluns vinent, mans a l'obra. I va despatxar el vell amb una mirada. XI ENDAVANT I FORA Ple de confianca i enardit pel senyor rector, amb qui s'aconsellava sempre, en Biel anava arrodonint la seva obra. Llaurant primer els camps, per a fer-hi despres els formigons que havien d'adobar les terres i deixar-les a punt de rebre la sement; aprofitant el ruixat que entendriria les que havien de ser hort, per a fangar-les i femar-les; enterrant la llavor del blat de moro, i conjuminant crestalls per plantar els ensiams o la granussa; esmercant les hores escadusseres a vallejar la vinya o a fer de manobre al vell Tomas, que apedacava la torre a pas de tortuga; va anar passant l'istiu sense pensar en res que no fos la seva deria i sense baixar al poble sino els dies d'anar a missa, en que, despres de visitar mossen Esteve, solia anar una estona a cal ferrer, on era ja rebut com a xicot de la Malena. De l'altra gent no se'n capficava: tenint un amo com el comte per a protegir-lo, un rector com mossen Esteve per a encoratjar-lo, i una mossa...