Font: Wikipedia. Pagines: 33. Capitols: Serguei Prokofiev, Igor Stravinski, Dmitri Xostakovitx, Serguei Rakhmaninov, Reinhold Gliere, Sofia Gubaidulina, Rodion Sxedrin, Nikolai Miaskovski, Dmitri Kabalevski, Edison Denisov, Arkadi Ostrovski, Vernon Duke, Boris Asafiev, Aleksandr Txerepnin, Mikhail Pletnev, Gueorgui Sviridov, Arkady Filippenko, Nikita Magalov, Nikolai Txerepnin, Aleksandr Aleksandrov, Alfred Schnittke. Extracte: Serguei Sergueievitx Prokofiev (en rus: e e o, en ucraines: ', transcrit: Serhii Serhiiovytx Prokof'iev) (Sontsovka, prop de Donetsk, Ucraina, 23 d'abril de 1891 - Moscou, 5 de marc de 1953) fou un compositor i pianista rus i una de les principals figures de la musica del segle XX. Va compondre en una amplia gamma de generes musicals, incloent-hi simfonies, concerts, musica per al cinema, operes i ballets. Inicialment considerat un compositor d'avantguarda, amb el seu primer concert per a piano (1910), mes tard adopta un estil de caire neoclassic, amb les seves simfonies per a orquestra, les sonates per a piano, el conte musical Pere i el llop (1936), una sonata per a flauta i piano, obres corals, etc. Conrea amb intensitat la musica escenica, especialment amb ballets com Romeu i Julieta (1935) i La flor de pedra (1950), que formen part del repertori internacional, i amb operes com L'amor de les tres taronges (1921), L'angel de foc (1925) i Guerra i pau (1946). Tambe va compondre musica per als films Aleksandr Nevski (1938), Ivan el Terrible (1945), etc. Despres dels dificils anys de la revolucio russa (1916-18), Serguei Prokofiev decidi treballar amb mes tranquil.litat fora de la seva terra natal. Havent-se instal.lat a Paris i als Estats Units, l'acollida triomfal que li feu Russia en la seva gira com a concertista l'any 1928 li feu replantejar-se el seu exili voluntari. Durant la primavera de 1933, despres d'haver realitzat molts concerts per tot el mon, decidi retornar definitivament a ...