Font: Wikipedia. Pagines: 32. Capitols: Reis d'Aquitania carolingis, Carles II el Calb, Lluis I el Pietos, Pipi I d'Aquitania, Pipi II d'Aquitania, Carles l'Infant, Lluis II de Franca, Carles III de Franca, Lluis III d'Alemanya, Lluis III de Franca, Carloman II, Caribert II, Setge de Carcassona, Setge d'Arbuna, Ermengarda d'Hesbaye, Dieta de Tolosa, Sadragisil. Extracte: Carles II el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermanic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de Franca, 6 d'octubre de 877), va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluis el Piados. Va heredar la Franca Occidental el 840, i esdevingue el cinque Emperador d'Occident, Rei d'Italia i comte de Provenca el 875. Era fill de Lluis I el Piados i la seva segona esposa, Judit de Baviera. Quan Carles nasque, els fills de Lluis amb la seva primera esposa ja eren adults i se'ls havia assignat regnes per governar dins de l'imperi. Quan Lluis el Piados va intentar deixar a Carles un regne per a ell, els seus germans es van revoltar per evitar que es veies disminuida la seva herencia. Els ultims anys del regnat de Lluis el Piados van estar marcats per les continues guerres civils entre els germans. Uns mesos despres de la mort de Pipi I d'Aquitania el seu pare Lluis el Pietos el va fer designar rei d'Aquitania. Repartiment de l'imperia al Tractat de Verdun. La part de color taronja corresponia a Carles el Calb.Quan Lluis va morir el 840, una nova guerra civil va esclatar. Aquest cop Carles es va aliar amb el seu mig germa Lluis el Germanic en contra les pretensions del fill gran, Lotari I. Lotari va ser derrotat el 25 de juny de 841 a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye. Els vencedors van segellar la seva alianca contra el seu germa Lotari I amb els Juraments d'Estrasburg el 14 de febrer de 842, on es troba el primer testimoniatge d'una llengua romanc parlada en Franca. Despres de tres anys de conflicte finalment es va signar el tractat de Verdun, l'agost de 843, pel qual l'Imperi Carolingi es div...