Font: Wikipedia. Pagines: 25. Capitols: Rottboel.linies, Dacsa, Canya de sucre, Sorgo, Hyparrhenia, Andropogonia, Albellatge, Cymbopogon, Blat de moro dolc, Ischaemum, Germainia, Microstegium, Anadelphia, Glyphochloa, Iseilema, Mnesithea, Saccharum, Urelytrum, Vetiveria, Dichanthium, Elymandra, Vossia, Diheteropogon, Elionurus, Miscanthus, Eulalia, Spodiopogon, Eriochrysis, Dimeria, Triplopogon, Schizachyrium, Andropogon, Rottboellia, Agenium, Sehima, Pseudanthistiria, Lasiurus, Parahyparrhenia, Digastrium, Sclerostachya, Ophiuros, Loxodera, Sorghastrum, Hemisorghum, Imperata, Homozeugos, Chasmopodium, Phacelurus, Thaumastochloa, Kerriochloa, Eulaliopsis, Cleistachne, Pogonatherum, Monocymbium, Pseudosorghum, Miscanthidium, Thelepogon, Pseudodichanthium, Euclasta, Monium, Arthraxon, Eremochloa, Exotheca, Trachypogon, Oxyrhachis, Jardinea, Thyrsia, Bhidea, Hemarthria, Andropterum, Chrysopogon, Hyperthelia, Clausospicula, Manisuris, Asthenochloa, Themeda, Apocopis, Rhytachne, Lepargochloa, Pogonachne, Polytrias, Lophopogon, Spathia, Apluda, Pseudovossia, Polliniopsis, Robynsiochloa. Extracte: La dacsa, panis, blat de moro, blat de les Indies o moresc (Zea mays ssp. mays, zea prove del grec zeo, viure) es una planta de la familia de les poacies. Es originaria de Mesoamerica on havia estat domesticada pels pobles indigenes en temps prehistorics, els registres arqueologics i l'analisi filogenetica suggereixen que la domesticacio del blat de moro va comencar com a minim fa 6.000 anys. Els asteques i els maies van conrear nombroses varietats al centre i el sud de Mexic i van utilitzar el proces de la nixtamalitzacio (coccio en una solucio alcalina) per fer-lo mes digestiu i millorar les seves propietats nutritives. Gracies a ser un dels conreus mes avancats, va ser la base alimentaria de les civilitzacions precolombines mantenint una poblacio nombrosa, a mes, els excedents van originar un important comerc a la regio. Va ser conegut pels europeus l'any 1492 durant l'exp...