Frares - Germans Llecs, Lorenzo Lotto, Marti de Porres, Didac D'Alcala, Barbe Avrillot, Salvador D'Horta, Jacopone Da Todi, Prosper D'Aquitania (Catalan, Paperback)

Font: Wikipedia. Pagines: 28. Capitols: Germans llecs, Lorenzo Lotto, Marti de Porres, Didac d'Alcala, Barbe Avrillot, Salvador d'Horta, Jacopone da Todi, Prosper d'Aquitania, Franc de Siena, Nuno Alvares Pereira, Benet de San Fratello, Josep de Sant Benet, Rafael Arnaiz Baron, Pasqual Bailon, Alonso Rodriguez Gomez, Josepa de Santa Agnes, Catalina de San Mateo de la Concepcion, Germa llec, Felix de Cantalice, Julia de Sant Agusti, Dalmau Ciurana, Gualfard de Verona, Nicasi Camut de Burgio, Gulsta de Rhuys, Hans Wagner, Jakob Griesinger d'Ulm, Juan de Palos, Ambrosio Fernandes, Frederic de Ratisbona, Guiomar de Lorvao, Ramon Pane, Frare, Caedmon. Extracte: Lorenzo Lotto (Venecia, 1480 - Loreto, 1556) va ser un pintor italia del Renaixement, actiu entre Venecia, Bergam i les Marques. Va passar la seua infantesa i la seua adolescencia a Venecia, on va rebre la seua formacio. Deixeble de Giovanni Bellini segons Vasari, per a qui Lotto -havent imitat durant un temps les maneres de Bellini, es va acostar de seguida a l'estil de Giorgione-, mes sovint es presentat com deixeble d'Alvise Vivarini, atesa la severa monumentalitat de les seues primeres obres. Entre 1503 i 1504 es troba documentada per primera vegada la seua activitat com a pintor a Treviso, on va fer l'any 1505 el Retrat del bisbe Bernardo de' Rossi, protagonista de la vida cultural trevisenca. L'obra, austera, exposada al Museu napolita de Capodimonte, per la seua plasticitat i el seu agut sentit de la psicologia, treta d'influencies antonellianes i nordiques, mostra ja una personalitat artistica formada. L'Al.legoria del Vici i de la Virtut, avui dia a la National Gallery de Washington, decora la tapa que llavors protegia el retrat. Retrat del bisbe Bernardo de' Rossi, 1505, Napols, CapodimonteLotto hi fa una imatge criptica a traves de l'elaboracio original de motius al.legorics com a l'Al.legoria de la Castedat de 1505, una altra tapa d'un retrat no identificat que presenta al seu centre una figura feme..