Font: Wikipedia. Pagines: 55. Capitols: Comtat d'Empuries, Comtat de Barcelona, Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs, Guillemides, Guifre el Pilos, Bernat de Septimania, Conquesta carolingia de Catalunya, Revolta d'Aisso, Bera, Humfrid, Cimera Reial, Comtat del Rossello, Guillem I de Tolosa, Bernat de Gotia, Fitna de l'Andalus, Casal de Barcelona, Sunifred I, Odalric, Bernat Plantapilosa, Ratzia de 935, Guillem de Septimania, Ratzia de 897, Setge de Larida, Berenguer de Tolosa, Setge d'Empuries, Setge de Pals, Ratzia de 898, Batalla de Mallorca, Guillem I d'Aquitania, Aleran, Gaucelm, Ratzia de 912, Ratzia de 936, Ratzia de 856, Ratzia de 861, Rampo, Ratzia de 1003, Batalla de Badjdjana, Isembard de Barcelona, Ratzia hongaresa, Brevis historia monasterii Rivipullensis, Concili de Troyes, Fredol de Narbona. Extracte: El Ducat de Gotia o Marquesat de Gotia (en llati Gothia) es el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat provincies del regne dels Visigots. La Gotia la formaven tota l'antiga Septimania visigotica i la part nord de la Tarraconense visigotica, mentre que la part sud de l'antiga provincia va romandre sota domini islamic. La campanya conquesta s'inicia amb el Setge de Narbona (759), prossegui a l'altre banda dels Pirineus amb el setge de Girona (785), continua amb el Setge de Barcelona (801), pero no pogue culminar-se amb la presa de Tortosa, consolidant-se d'aquesta manera la frontera del Llobregat. El ducat no estava sota la jurisdiccio unica d'un duc sino que d'entre els diversos comtes nomenats pels reis francs aquell que tenia major poder rebia el titol honorific de Dux. Arran de l'extincio de la dinastia Carolingia i la crisi de la monarquia franca els comtes situats al sud del Pirineus afermaren la seva independencia respecte dels monarques francs de la nova dinastia Capet, mentre els territoris de l'antiga Septimania visigotica restaren sota obediencia franc...