Font: Wikipedia. Pagines: 45. Capitols: Historia de la cirurgia, Historia de la tuberculosi, Medicina en l'Antic Egipte, Pesta Negra, Phineas Gage, Historia de la penicil.lina, Karl von Rokitansky, Basto d'Esculapi, Anatomia de la malenconia, Medicina de l'antiga Grecia, Canon de la Medicina, Caduceu, Papir Ebers, Teoria del germen, Institut Pasteur, Papir medic Chester Beatty, Histeria femenina, Iatrofisica, Papir Carlsberg, Iatroquimica, Llista de metges de l'antiguitat. Extracte: La cirurgia (del grec,: ma i: treball) es la branca de la medicina que manipula fisicament les estructures del cos amb finalitat diagnostica, preventiva o curativa. Ambroise Pare, cirurgia frances del segle XVI li atribuix cinc funcions: "Eliminar el superflu, restaurar el que s'ha desllorigat, separar el que s'ha unit, reunir el que s'ha dividit i reparar els defectes de la naturalesa." Des que l'esser huma fabrica i maneja eines ha emprat el seu enginy tambe en el desenvolupament de tecniques quirurgiques cada vegada mes sofisticades. No va ser fins la revolucio industrial quan es van vencer els tres principals obstacles amb els quals es va trobar aquesta especialitat medica des dels seus inicis: l'hemorragia, el dolor i la infeccio. Els avancos en aquests camps han transformat la cirurgia, passant de ser un "art" arriscat (i menyspreat per aixo), a una disciplina cientifica capac dels mes sorprenents resultats. La professio de cirurgia i la de metge han sofert nombroses trobades i desencontres al llarg de la historia. En general, el cirurgia (barber, arreglador...) ha estat considerat el tecnic, mentre que el metge (mes relacionat historicament amb el sacerdot o el xaman) era l'autentic sanador. Durant el desenvolupament de la medicina moderna, l'ensenyament d'ambdues disciplines es va agrupar en una mateixa formacio academica que en la majoria de paisos desenvolupats permet l'obtencio d'una la titulacio conjunta de llicenciatura en medicina i cirurgia. Bona part de la se...